Manresa en Bici defensa l’itinerari per a bicicletes com un pas endavant per la pacificació circulatòria de Manresa
 
L’itinerari que l’Ajuntament està senyalitzant, que uneix el Congost amb el parc de l’Agulla a través del centre de Manresa, compleix dues funcions: d’una banda facilita l’ús lúdic de la bicicleta per dirigir als ciclistes cap al Parc de l’Agulla i el Congost; i de l’altra, facilita la circulació de mobilitat quotidiana pel centre de la ciutat.

Aquesta segona mobilitat és la més difícil d’entendre per a les persones que encara només veuen l’automòbil com l’únic mitjà per garantir l’accés al comerç i als serveis.  Els trams del carril bici pel centre de Manresa són els que han de ser més respectuosos amb els vianants, perquè és on hi ha més concentració de persones, encara que suposi l’eliminació de places d’aparcament.

Segons l’estudi que es va fer el 2003 del Pla de Mobilitat, a Manresa es feien diàriament 210.000 viatges amb cotxe particular. La confrontació de dades que realment ens interessa és la ridiculesa de les 70 places d’aparcament, que quasi mai es poden fer servir, contra aquests 210.000 viatges que busquen aparcament on sigui. I, mentrestant, la major part dels 75.000 manresans tenen a casa seva una bicicleta morta de riure.

Manresa ha de capgirar la seva tendència natural cap a la col•lapse circulatori. El carril bici no és tan sols una mesura per promoure la bicicleta a la ciutat sinó que forma part de la necessitat inexorable de reduir la presència del vehicle privat al centre de la ciutat. Molt a poc a poc, l’ampliació de la illa de vianants del Nucli Antic ha permès allunyar una mica l’estacionament en zona blava del rovell de l’ou però aquest pas endarrere de la zona blava també s’ha de fer al Passeig. El carril bici serveix d’excusa per reduir la circulació dels cotxes que busquen aparcament per la zona més neuràlgica de la ciutat. Cada vegada que es treu un aparcament del bell mig de Manresa, s’alliberen molts metres quadrats de presència de vehicle i, per tant, és un benefici per tothom.

El fet més sorprenent no és la senyalització d’un carril bici sinó el fet d’haver trigat fins el 2010 per tenir-ne un amb continuïtat, mentre que en la resta de ciutats semblants del nostre entorn el carril bici ja no és notícia.

L’itinerari que s’està senyalitzant és un bon pas endavant però no es cap luxe. Té trams molt còmodes per als biciclistes i d’altres que no ho són tant. El nostre grup no és partidari que les bicicletes prenguin espai als vianants, preferim ocupar espai als cotxes però entenem que en diferents punts, no s’ha trobat una millor solució. Advertim d’un punt que serà conflictiu: el pas de vianants entre el Passeig i el teatre Conservatori i l’accés a la plaça de Sant Domènec. La millor opció era desviar el carril bici per al carrer Jaume I, d’anada i tornada però la regidoria de Mobilitat ha acabat cedint a la pressió d’alguns comerciants que defensaven el manteniment de la zona blava. Des de Manresa en bici, entenem les dificultats de comprensió d’aquests comerciants. Ells s’imaginen que deu aparcaments (que cap dels seus clients pot confiar usar-les) faciliten l’accés al seu negoci. Però també afirmem en rotunditat que el futur va per un altre cantó. El carrer Jaume I deixarà de tenir zona blava, més tard o més d’hora. I els vianants i les bicicletes hi circularan amb els dos sentits de la marxa.